divendres, 14 de desembre del 2012

M A N I F E S T A C I Ó 18-12-2012 17:00hs





Manifest en defensa de l’escola pública, del català i el model d'immersió lingüística a l’escola


Manifest en defensa de l’escola pública, del català i el model d'immersió lingüística a l’escola
En el mes de maig de 1981, pocs mesos després que s’iniciés l’assumpció de competències educatives per part de la Generalitat de Catalunya, la gran pedagoga catalana Marta Mata, llavors Diputada al Parlament de Catalunya, defensà a la Comissió de Política Cultural del Parlament una proposició no de llei sobre “El tractament de la Llengua en l’ensenyament no universitari”. La proposta contenia les bases del que després ha estat el nostre model d'immersió lingüística. En aquesta proposició es deia textualment “No se separaran els nens en aules diferents per raons lingüístiques”. Marta Mata, en la seva defensa, afirmava que aquest model recull la tradició del treball pedagògic a Catalunya dels anys vint i trenta, “guanyada a pols i en circumstàncies contràries”, i evocava el mestratge i l’herència de grans figures de la renovació pedagògica catalana com Alexandre Galí.

Han passat 30 anys i avui podem dir que l’escola catalana té un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua, que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Cap nen o nena a Catalunya acaba la seva escolarització obligatòria sense dominar les dues llengües oficials del país i per tant amb capacitats suficients per expressar-se correctament en qualsevol d'elles. L’actual model d'escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat. La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

Aquesta setmana el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, anunciava l’esborrany de Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) que amenaça amb convertir la llengua catalana en una assignatura optativa i residual. Per això creiem necessari i reclamem des del Consell Escolar Municipal un gran acord a Catalunya amb tots els representants d'entitats, agents educatius i partits polítics contra aquesta reforma. Tanmateix manifestem el nostre suport a la cimera educativa anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas.

Considerem que en aquesta cimera cal defensar sense cap límit l’educació catalana sense descartar la impugnació de la Llei davant el Tribunal Constitucional com una de les vies per combatre-la.

Es tracta d'un nou exemple de la voluntat recentralitzadora, retrògrada, anacrònica i segregadora del Ministre Wert i la LOMCE, i la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern de l’Estat.. Amb la LOMCE i les seves darreres versions incendiàries, el ministre ens torna als anys 70. La LOMCE, que en els seus primers esborranys ja era agressiva envers Catalunya i envers un sistema educatiu basat en l’equitat, ara s’endureix encara més.

El nou esborrany de reforma educativa relega el català com a assignatura residual, al darrere de la llengua castellana o l'aprenentatge d'una primera llengua estrangera.

Segons el nou text, les assignatures es classifiquen en troncals, específiques i d'especialitat, sent aquesta última categoria on quedaria inclosa la llengua catalana.

Aquesta reforma és un atac flagrant, d'inspiració neoliberal que no només significarà la reinstauració d'un model ideològic d'escola esbiaixat, classista i segregador, sinó també la reducció dràstica de les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa i un menyspreu al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.

Defensem un model d'immersió lingüística que no quedi relegat a un model merament assistencial sinó tot al contrari un model basat en un sistema d'educació pública de qualitat, just i equitatiu que garanteixi les conquestes educatives d'aquests últims 30 anys:

1. La igualtat d'oportunitats en la escolarització. L’Educació inclusiva vers la integració escolar.
El projecte de llei promou precisament la vessant contrària ja que segrega i discrimina socialment l’alumnat responent a una voluntat exclusivament ideològica de paràmetres elitistes, que no recull les necessitats a nivell educatiu, personal i ciutadà, sense tenir presents les condicions de l’entorn, les singularitats individuals així com la diversitat i riquesa personal i cultural de les comunitats autònomes.

2. La cohesió social.
El disseny de l’entramat normatiu permet segregar l’alumnat pel que fa a l’accés a l’escola -obviant el principi d'equitat i la cohesió social-, acceptant la separació i discriminació dels infants per raó de llengua i creant centres d'elits socials en base a models lingüístics diferenciadors que marcaran diferències insalvables en les oportunitats dels estudiants.

3. Èxit acadèmic.
Diferents organismes internacionals han contrastat el model d'immersió lingüística, com un model d'èxit, respecte a l’assoliment de les competències en matèria lingüística del castellà i el català, essent un referent pedagògic i integrador en el marc educatiu Europeu.

4. La coeducació.
Un projecte de llei que pretén legitimar les subvencions públiques a escoles privades que segreguen els alumnes en funció del sexe. Això ens comporta un pas més per obrir una nova via de privatització amb fons públics que consolida la mercantilització de l’educació.

5. Llibertat i democràcia. Cultura i patrimoni.
La protecció dels drets d'una minoria davant de la majoria és una de les funcions principals de la nostra democràcia, i es precisament el que el ministre Wert vol desmantellar, la nostra llibertat d'expressió en democràcia, amb la voluntat autoritària d'eliminar una cultura i una identitat. A partir del menyspreu a la nostra llengua, evidencia una cultura, una tradició i un patrimoni cultural que relega a residual, obviant més de 35 anys de fites educatives i pedagògiques que han representat la nostra escola democràtica catalana.

Tota la Comunitat Educativa de Canovelles i des del Consell Escolar Municipal treballarem per a que el front contra aquesta llei s’estengui a tot el país.

 Per tot plegat acordem :

‐ Manifestar el desacord amb la voluntat recentralitzadora, retrògrada i segregadora socialment del Ministre Wert.

‐ Defensar la necessitat d'impulsar un gran acord a Catalunya amb tots els representants d'entitats, agents educatius i partits polítics contra aquesta reforma.

‐ Seguir impulsant el model d'immersió lingüística a Catalunya: pedagògicament sostenible, jurídicament viable i socialment acceptat.

‐ Declarar que l'actual model d'immersió lingüística ha portat resultats netament positius per a l’educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement del castellà i, per tant, reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l'eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.

‐ Donar suport al Govern de Catalunya, en la defensa d'un sistema educatiu just, equitatiu i respectuós amb les competències de l'Estatut d'Autonomia.

Comunicar aquest acord al president del Govern d'Espanya, al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; a la Conselleria d'Ensenyament; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat d'Espanya i als presidents de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya.

Consell Escolar Municipal de Canovelles
11 de desembre de 2012



dimarts, 27 de novembre del 2012

HOME, història d'un viatge




 


De vegades ens hem d'aturar per fer consciència. Avui us proposo veure aquest documental que s'està distribuint de manera gratuïta, amb l'intenció de fer un pensament sobre com ens relacionem amb el Món que ens empara.
Quina és la petjada, que fa 200.000 anys, està deixant l'esser humà?
Quines són les conseqüències de l'acceleració de la nostra activitat?, sobre tot en els darrers 50 anys.
Som víctimes de nosaltres mateixos?
* El pes demogràfic, pot acabar amb 4.000 milions d'anys d'existència de la vida a la Terra?



SINOPSI:

L'expert documentalista Yann Arthus-Bertand, trasplanta tota la seva experiència adquirida a l'Àfrica, per apropar-nos a una visió del Món amplia i històrica, que va des de la ciutat fantasmagòrica de Pripiat a Ucraïna, a prop de Txernòbil, fins una reflexió d'una altra ciutat abandonada, com va ser la majestuosa Petra. El desaparegut Mar d'Aral, entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, un cementiri de grans vaixells ancorats en un desert. Un repàs a tot el Globus, ratllat per meridians, un repàs als nostres excessos i a les possibilitats de canviar un rumb devastador. 

Si no pots dedicar gaire temps, mira'l de mica en mica. Ara, el més possible és, que no el puguis deixar de veure tot seguit, d'un sol cop, per la seva imatge, per la banda sonora, per la veu que t'acarona, i sobre tot pel seu contingut. Ciència fàcil d'entendre, des del principi fins els nostres dies.




El podem veure a YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM&feature=player_embedded

El podem descarregar gratuïtament des de:
http://www.francetvod.fr/site-vod/home-histoire-d-un-voyage/






divendres, 12 d’octubre del 2012

Agraïments de TV3 i la seva Fundació


06-06-2012
Benvolguts amics,

En nom de la Fundació La Marató de TV3, volem fer-vos arribar el nostre agraïment per donar suport a la Marató per la pobresa amb l'organització de la vostra activitat solidària.


Us felicitem per ajudar-nos a difondre el missatge d'aquesta Marató excepcional i per la vostra participació activa, que ha estat fonamental per obtenir una recaptació de 4 milions d'euros i superar totes les nostres expectatives.

Si encara no heu fet l'ingrés de la vostra recaptació, us recordem que el número de compte per a les activitats és 2100-0555-35-0202066162 i que haureu de fer-lo efectiu urgentment, indicant el nom de la vostra entitat, ja que tancarem els comptes de la Marató per la pobresa aquest mes de juny.

Gràcies a tots per sumar esforços, iniciatives i il·lusions a l'hora d'afrontar aquest repte compartit i feu extensiu aquest missatge d’agraïment i felicitació a tots els vostres col·laboradors.

Departament d'Activitats

PD: Us informem que la pròxima Marató se celebrarà el 16 de desembre i estarà dedicada al càncer. A principis d’octubre ens posarem en contacte amb vosaltres.


CARTA D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE CANOVELLES


CARTA D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE ...

Ja fa molts anys, vaig decidir que, pot ser en contra de la seva voluntat, faria venir al món la meva descendència. Una de les coses que vaig plantejar-me immediatament, va ser quin tipus d’educació voldria que rebessin a l’escola, i una de les primeres coses que em varen venir al cap, foren els obscurs records d’un ensenyament encarrilat pels ferros de l’església i un estat dictatorial i molt conservador. La segregació, l’extrema disciplina, l’ocultació de la diversitat, la memorització repetitiva, l’educació sense explicacions, la manca d’opinió, eren coses que no volia per als meus fills. Tant mateix, vaig invocar dades rellevants de la meva infantesa i dels resultats d’aquella educació. Un cop posat tot en una balança, vaig determinar que l’educació pública que els podíem oferir en l’actualitat, garantia més avantatges. Un entorn d’igualtat d’oportunitats, una educació no doctrinal, unes infraestructures adequades i de qualitat, a nivell humà, d’instal·lacions i de materials didàctics, eren prou pes per inclinar-me a prendre aquesta opció.
Moltes mares i pares, com jo, per aquestes o d’altres raons, vam optar per aquest projecte de vida i educació. Molts estem àmpliament compromesos amb els centres educatius, mitjançant les AMPES, i amb els seus representants (professors, EAP, inspectors i d’altre personal), que dia a dia ajuden a formar els nostres fills i el futur d’aquest país, i que tan necessiten de la nostra col·laboració.
Contribuïm a l’Estat amb els nostres impostos, i esperem que els gestors, en facin un ús adequat, per satisfer les nostres necessitats. En aquest cas per a uns dels seus destins més sagrats, l’educació i l‘ensenyament, que haurien d’estar pel davant de molts d’altres, doncs són la millor inversió. No caldria de recordar-los  l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans, els articles 10 i 27 de la Constitució Espanyola, ni els 21 i 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’educació i l’ensenyament dignifiquen la persona.
Es per això que quan aquests drets reconeguts són retrinxats, hem d’alçar la veu i recordar-los els seus deures davant les lleis i el poble. NO podem acceptar les mal dites retallades en ensenyament, doncs en realitat són l’incompliment dels seus deures com a gestors i governants.


Retallar en ... significa:

...ensenyament: significa hipotecar i malferir el futur de tot el país, i el país som les persones.
...la contractació de mestres: significa tenir menys personal i no poder cobrir les necessitats reals; que no es cobriran els primers dies de la baixa per malaltia; que no es podran cobrir totes les necessitats especials als centres; que apuja la ràtio d’alumnes a les classes; que no es podran fer activitats externes en molts casos; que s’augmentaran les baixes per esgotament o estrès generant un cercle de difícil control; en definitiva, que els nostres fills i filles quedaran desatesos en moltes situacions...
...les necessitats de mestres: significa abaixar la qualitat en l’ensenyament; en el control necessari dels alumnes en la seva formació; augmentar la discriminació dels més febles en dedicar menys hores al suport i a la diversitat; atacar a l’alumnat amb discapacitat o amb necessitats educatives específiques; augmentar els conflictes interns als centres; augmentar l’índex de fracàs escolar que tant els i ens preocupa...
...beques: significa no fer universal l’educació, molts alumnes quedaran exclosos en part o la totalitat de l’ensenyament.
...sous i augmentar les hores de treball lectiu: significa exigir més a un col·lectiu amb índex de baixes insostenibles i que l’administració no sol publicar, és cremar-lo; reduir el sou dels interins, és condemnar-los econòmicament i obligar-los a buscar feines per complementar, inexistents en temps de crisi; que es perdran vocacions i voluntats de fer be les coses, vaja, aquell compromís extraordinari que molt del personal aporta sense remuneració, doncs no és inherent a la seva funció.
...pressupostos en educació: significa fer mal conscientment al país; atacar col·lateralment a d’altres sectors com l’editorial, el del lleure, el del transport escolar, ...; i significa, sens cap dubte, fer mal a cada un dels milions de persones que hi estan relacionades, amb el món educatiu, directa o indirectament.
Ens hem queixat per escrit, hem fet nombroses concentracions i manifestacions, s’han fet masses vagues..., fins a on seran capaços de tensar la corda?, fins a on volen que arribem? Com poden comprovar, no estem adormits i som suficients per colpejar a on els pugui fer mal, no aprofundeixin la ferida.