divendres, 12 d’octubre del 2012

Agraïments de TV3 i la seva Fundació


06-06-2012
Benvolguts amics,

En nom de la Fundació La Marató de TV3, volem fer-vos arribar el nostre agraïment per donar suport a la Marató per la pobresa amb l'organització de la vostra activitat solidària.


Us felicitem per ajudar-nos a difondre el missatge d'aquesta Marató excepcional i per la vostra participació activa, que ha estat fonamental per obtenir una recaptació de 4 milions d'euros i superar totes les nostres expectatives.

Si encara no heu fet l'ingrés de la vostra recaptació, us recordem que el número de compte per a les activitats és 2100-0555-35-0202066162 i que haureu de fer-lo efectiu urgentment, indicant el nom de la vostra entitat, ja que tancarem els comptes de la Marató per la pobresa aquest mes de juny.

Gràcies a tots per sumar esforços, iniciatives i il·lusions a l'hora d'afrontar aquest repte compartit i feu extensiu aquest missatge d’agraïment i felicitació a tots els vostres col·laboradors.

Departament d'Activitats

PD: Us informem que la pròxima Marató se celebrarà el 16 de desembre i estarà dedicada al càncer. A principis d’octubre ens posarem en contacte amb vosaltres.


CARTA D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE CANOVELLES


CARTA D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE ...

Ja fa molts anys, vaig decidir que, pot ser en contra de la seva voluntat, faria venir al món la meva descendència. Una de les coses que vaig plantejar-me immediatament, va ser quin tipus d’educació voldria que rebessin a l’escola, i una de les primeres coses que em varen venir al cap, foren els obscurs records d’un ensenyament encarrilat pels ferros de l’església i un estat dictatorial i molt conservador. La segregació, l’extrema disciplina, l’ocultació de la diversitat, la memorització repetitiva, l’educació sense explicacions, la manca d’opinió, eren coses que no volia per als meus fills. Tant mateix, vaig invocar dades rellevants de la meva infantesa i dels resultats d’aquella educació. Un cop posat tot en una balança, vaig determinar que l’educació pública que els podíem oferir en l’actualitat, garantia més avantatges. Un entorn d’igualtat d’oportunitats, una educació no doctrinal, unes infraestructures adequades i de qualitat, a nivell humà, d’instal·lacions i de materials didàctics, eren prou pes per inclinar-me a prendre aquesta opció.
Moltes mares i pares, com jo, per aquestes o d’altres raons, vam optar per aquest projecte de vida i educació. Molts estem àmpliament compromesos amb els centres educatius, mitjançant les AMPES, i amb els seus representants (professors, EAP, inspectors i d’altre personal), que dia a dia ajuden a formar els nostres fills i el futur d’aquest país, i que tan necessiten de la nostra col·laboració.
Contribuïm a l’Estat amb els nostres impostos, i esperem que els gestors, en facin un ús adequat, per satisfer les nostres necessitats. En aquest cas per a uns dels seus destins més sagrats, l’educació i l‘ensenyament, que haurien d’estar pel davant de molts d’altres, doncs són la millor inversió. No caldria de recordar-los  l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans, els articles 10 i 27 de la Constitució Espanyola, ni els 21 i 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’educació i l’ensenyament dignifiquen la persona.
Es per això que quan aquests drets reconeguts són retrinxats, hem d’alçar la veu i recordar-los els seus deures davant les lleis i el poble. NO podem acceptar les mal dites retallades en ensenyament, doncs en realitat són l’incompliment dels seus deures com a gestors i governants.


Retallar en ... significa:

...ensenyament: significa hipotecar i malferir el futur de tot el país, i el país som les persones.
...la contractació de mestres: significa tenir menys personal i no poder cobrir les necessitats reals; que no es cobriran els primers dies de la baixa per malaltia; que no es podran cobrir totes les necessitats especials als centres; que apuja la ràtio d’alumnes a les classes; que no es podran fer activitats externes en molts casos; que s’augmentaran les baixes per esgotament o estrès generant un cercle de difícil control; en definitiva, que els nostres fills i filles quedaran desatesos en moltes situacions...
...les necessitats de mestres: significa abaixar la qualitat en l’ensenyament; en el control necessari dels alumnes en la seva formació; augmentar la discriminació dels més febles en dedicar menys hores al suport i a la diversitat; atacar a l’alumnat amb discapacitat o amb necessitats educatives específiques; augmentar els conflictes interns als centres; augmentar l’índex de fracàs escolar que tant els i ens preocupa...
...beques: significa no fer universal l’educació, molts alumnes quedaran exclosos en part o la totalitat de l’ensenyament.
...sous i augmentar les hores de treball lectiu: significa exigir més a un col·lectiu amb índex de baixes insostenibles i que l’administració no sol publicar, és cremar-lo; reduir el sou dels interins, és condemnar-los econòmicament i obligar-los a buscar feines per complementar, inexistents en temps de crisi; que es perdran vocacions i voluntats de fer be les coses, vaja, aquell compromís extraordinari que molt del personal aporta sense remuneració, doncs no és inherent a la seva funció.
...pressupostos en educació: significa fer mal conscientment al país; atacar col·lateralment a d’altres sectors com l’editorial, el del lleure, el del transport escolar, ...; i significa, sens cap dubte, fer mal a cada un dels milions de persones que hi estan relacionades, amb el món educatiu, directa o indirectament.
Ens hem queixat per escrit, hem fet nombroses concentracions i manifestacions, s’han fet masses vagues..., fins a on seran capaços de tensar la corda?, fins a on volen que arribem? Com poden comprovar, no estem adormits i som suficients per colpejar a on els pugui fer mal, no aprofundeixin la ferida.

Hi ha pares i mares perfectes?


Apropament a la gestió dels conflictes per a famílies



LES RETALLADES "SI" ENS AFECTEN


50.000 niños se quedan sin clase cada día en el Estado por falta de profesores

Redacción | Deia | 11/10/2012
MADRID. Hasta 50.000 niños cada día en el conjunto del Estado, según estimaciones de UGT, permanecen en las aulas sin dar clase en determinadas asignaturas por falta de profesores. Los recortes están provocando que, un mes después del inicio del curso, muchos colegios aún no cuenten con la plantilla completa de profesores. La situación se agrava hasta lo insostenible, denuncian sindicatos y padres, por la no cobertura de las bajas inferiores a quince días…
“Hoy me falta el de Matemáticas, la de Lengua está de baja por maternidad y no me han mandado sustituto, tengo un profesor para cuidar a dos grupos con un total de setenta alumnos, esto es un caos”. El comentario es moneda común entre los directores de colegio que se enfrentan en este comienzo de curso a la cruda realidad de los recortes educativos aplicados por el gobierno.
La reducción en el número de interinos -los sindicatos calculan que el curso se ha iniciado con 50.000 profesores menos que el año pasado- y las restricciones para sustituir a los profesores enfermos durante los primeros quince días de la baja, están provocando un auténtico caos en muchos centros educativos. La consecuencia más grave es que la falta de profesores está alterando la normalidad académica de los alumnos que permanecen en las aulas pero sin poder dar determinadas clases.
“Hay alumnos que un mes después de comenzar el curso aún no conocen a sus profesores”, denuncia Antonio Redero, de la Federación de Enseñanza de UGT. “Aunque es muy difícil tener un dato estadístico fiable, porque las cifras cambian cada día, nuestra estimación, probablemente inferior a los datos reales, es que cada día puede haber al menos 50.000 alumnos que no están cumpliendo con todo su horario lectivo por falta de alguno de los profesores que deben darles clase”. “Es una cifra cambiante, no son siempre los mismos alumnos obviamente, pero sí marca una tónica en los colegios como consecuencia de los brutales recortes educativos”.