MANIFEST
FESTA DE
L'ESCOLA PÚBLICA 2013
(9
de març)
El
manifest que llegirem des de la
Secció l'Institut Domus d'Olivet, en
representació de les escoles i instituts públics de Canovelles és fruit de la
participació i reflexió de pares i mares, alumnes, personal d'administració i
serveis i professors i professores. Perquè creiem que l'educació es construeix
entre tots els sectors implicats.
Després
de 20 anys de progrés econòmic, veiem
que en educació no hem aconseguit uns resultats comparables als països
més desenvolupats del nostre entorn.
Durant
aquest període i des de l'inici de la democràcia, s'han fet set reformes
educatives vinculades totes elles a canvis polítics, que no han estat
relacionades amb l'evolució i
necessitats educatives de la societat. L'educació no ha estat mai una
prioritat, és a dir, un tema d'estat.
Els recursos econòmics destinats a l'educació han estat sempre molt per
sota dels que hi inverteixen els països
desenvolupats. Al municipi no s'ha fet previsions de futur, ni equipaments
necessaris ni rehabilitacions d'edificis construïts en temps del franquisme.
Cap administració ha invertit suficients recursos com per donar una educació de
qualitat. És cert que durant aquest període hi ha hagut intents de millora,
però com que han estat parcials, aïllats i intermitents no han donat resultats òptims. Durant aquest temps s'han
posat en pràctica projectes
excessivament ambiciosos que requerien de molts recursos tecnològics i
materials que no han pogut tenir continuïtat, així com projectes pedagògics que
s'han estroncat. Tots aquests intents de millora ha semblat que responien a
actuacions a curt termini, lligats a una legislatura, quan l'educació s'ha de
plantejar com una qüestió d'estat i per tant els resultats s'han d'esperar a
llarg termini.
Actualment,
i des del 2008, estem immersos en un període de crisi econòmica i política molt
profundes. Estem vivint uns moments molt difícils, uns canvis socials ràpids
i traumàtics que han comportat una disminució dels recursos en educació que
es tradueixen en:
- Increment
de ràtios, és a dir, més alumnes per aula.
- Supressió de la sisena hora a primària.
- Disminució de
professorat per atendre els alumnes amb dificultats educatives.
- No
cobertura de totes les baixes.
- Retirada de beques de llibres, menjador i de
transport.
- Eliminació de projectes tecnològics i pedagògics.
- Disminució
de dotacions als centres i de l'oferta de formació
per a la millora del professorat per part de la Generalitat.
- Enduriment
de les condicions laborals com ara retallades de sou, més hores lectives,
penalitzacions econòmiques quan els treballadors dels centres emmalalteixen i
assumpció en hores de treball de tasques que no són docents.
A
Canovelles el centre de primària Els Quatre Vents fa set cursos que està en
barracons i el centre de secundària Domus d'Olivet està en la mateixa situació
al pati d'un centre de primària.
Però
aquesta crisi no només és econòmica, sinó també política, social, ambiental i de
valors. S'han anat perdent els valors universals: l'honestedat, l'honradesa,
l'esforç, el respecte, la responsabilitat, la no-violència, la solidaritat...,
i la societat s'ha anat individualitzant, mentre, hem notat retallats els
nostres drets. Avui dia des dels centres és molt difícil transmetre aquests
valors. L'escola s'ha quedat sola i
aïllada.
Com a
resultat d'aquest abandó veiem dia rere dia casos de corrupció, espionatge
il·legal, condemnats que segueixen exercint, indultats,
polítics que no defensen els interessos dels ciutadans..., i un intent
d'instrumentalització de l'educació, com és el projecte de llei LOMCE del
ministre Wert amb finalitats ideològiques. Aquesta llei pretén acabar amb la
immersió lingüística a les escoles catalanes, permet segregar
l'alumnat pel que fa l'accés a l'escola, pot subvencionar escoles
privades que separin els alumnes amb funció del sexe i cerca l'adoctrinament de
la societat.
Hi ha hagut intents de buscar solucions des de
moviments promoguts des de la base de la societat
civil, com ara el 15M, la plataforma
d'afectats per la hipoteca o la marea groga. Aquests moviments ens
ensenyen que junts i en una societat
democràtica podem canviar les coses. Que cal que la ciutadania sigui activa.
Amb
totes aquestes mesures i situació quin futur podem preveure? Pares, alumnes,
professors i PAS estem d'acord que aquest deteriorament educatiu donarà lloc a situacions que
vulnerin el dret a l'educació igualitària per a tothom i acabaran estudiant
només els fills de famílies que s'ho puguin pagar, com succeïa anys enrere,
trencant amb el principi d'igualtat d'oportunitats.
Però,
com pensem que hauria de ser l'educació?
1.
L'educació hauria de ser una qüestió d'estat : crear una llei consensuada que
permeti un sistema educatiu sostenible i perdurable en el temps.
2.
L'escola ha de ser pública, gratuïta i de qualitat: ràtios més baixes,
equipaments adequats i professionals de suport, cursos
de formació i reciclatge pel professorat.
Hem
de defensar la igualtat d'oportunitats, el fill d'un
alt executiu i el d'un aturat han de tenir la mateixa educació, i els alumnes
amb més dificultats han de tenir ajuts quan es detectin.
3. La família ha de recuperar la confiança en els
professionals que treballem per als infants i adolescents.
Una
societat que valori l'educació dels seus fills: ha de valorar l'escola, i ha de
destinar temps per fer-se càrrec de l'educació dels fills.
4. La
família en l'educació dels seus fills ha de transmetre, juntament amb l'escola,
els valors universals, la base d'una societat justa que
valora les persones i els dóna seguretat. Quan es dóna aquesta conjunció,
l'escola pot fer la funció formadora de l'alumnat que és fonamental pel futur
professional dels escolars.
Per tots els motius que acabem d'exposar; pares, alumnes,
personal no docent, mestres, professors i professores estem profundament
decebuts i força abatuts, però no ens deixarem vèncer perquè el que ens hi juguem és massa
important. És el futur de les persones del nostre país.
Si volem que l'escola pública sigui de qualitat hem
d'exigir uns recursos econòmics i humans com els dels països desenvolupats.
Si volem canviar l'educació, ja no podem confiar amb els
que han jugat amb nosaltres. Ja els va bé als que manen de tenir ciutadans que
no pensin massa, que es deixin portar i no siguin crítics.
Si volem una societat democràtica i avançada, hem de
fixar-nos com a prioritat valorar la
formació de les persones. És des de la pròpia societat, i tots a una, que hem
d'exigir aquests canvis, només així els farem possible.
