CARTA
D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE ...
Ja fa molts anys, vaig decidir que, pot ser en contra de la
seva voluntat, faria venir al món la meva descendència. Una de les coses que
vaig plantejar-me immediatament, va ser quin tipus d’educació voldria que
rebessin a l’escola, i una de les primeres coses que em varen venir al cap, foren
els obscurs records d’un ensenyament encarrilat pels ferros de l’església i un
estat dictatorial i molt conservador. La segregació, l’extrema disciplina,
l’ocultació de la diversitat, la memorització repetitiva, l’educació sense
explicacions, la manca d’opinió, eren coses que no volia per als meus fills.
Tant mateix, vaig invocar dades rellevants de la meva infantesa i dels
resultats d’aquella educació. Un cop posat tot en una balança, vaig determinar
que l’educació pública que els
podíem oferir en l’actualitat, garantia més avantatges. Un entorn d’igualtat
d’oportunitats, una educació no doctrinal, unes infraestructures adequades i de
qualitat, a nivell humà, d’instal·lacions i de materials didàctics, eren prou
pes per inclinar-me a prendre aquesta opció.
Moltes mares i pares, com jo, per aquestes o d’altres
raons, vam optar per aquest projecte de vida i educació. Molts estem àmpliament
compromesos amb els centres educatius, mitjançant les AMPES, i amb els seus
representants (professors, EAP, inspectors i d’altre personal), que dia a dia
ajuden a formar els nostres fills i el futur d’aquest país, i que tan necessiten
de la nostra col·laboració.
Contribuïm a l’Estat amb els nostres impostos, i esperem
que els gestors, en facin un ús adequat, per satisfer les nostres necessitats.
En aquest cas per a uns dels seus destins més sagrats, l’educació i l‘ensenyament,
que haurien d’estar pel davant de molts d’altres, doncs són la millor inversió.
No caldria de recordar-los l’article 26
de la Declaració Universal dels Drets Humans, els articles 10 i 27 de la
Constitució Espanyola, ni els 21 i 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
L’educació i l’ensenyament dignifiquen la persona.
Es per això que quan aquests drets reconeguts són
retrinxats, hem d’alçar la veu i recordar-los els seus deures davant les lleis i el poble. NO podem acceptar les mal dites
retallades en ensenyament, doncs en realitat són l’incompliment dels seus
deures com a gestors i governants.
Retallar en ... significa:
...ensenyament: significa hipotecar i malferir el futur de tot el país, i
el país som les persones.
...la contractació de mestres: significa tenir menys personal i no
poder cobrir les necessitats reals; que no es cobriran els primers dies de la
baixa per malaltia; que no es podran cobrir totes les necessitats especials als
centres; que apuja la ràtio d’alumnes a les classes; que no es podran fer activitats
externes en molts casos; que s’augmentaran les baixes per esgotament o estrès
generant un cercle de difícil control; en definitiva, que els nostres fills i
filles quedaran desatesos en moltes situacions...
...les necessitats de mestres: significa abaixar la qualitat en
l’ensenyament; en el control necessari dels alumnes en la seva formació;
augmentar la discriminació dels més febles en dedicar menys hores al suport i a
la diversitat; atacar a l’alumnat amb discapacitat o amb necessitats educatives
específiques; augmentar els conflictes interns als centres; augmentar l’índex
de fracàs escolar que tant els i ens preocupa...
...beques: significa no fer universal l’educació, molts alumnes
quedaran exclosos en part o la totalitat de l’ensenyament.
...sous i augmentar les hores de treball lectiu: significa exigir més a un
col·lectiu amb índex de baixes insostenibles i que l’administració no sol
publicar, és cremar-lo; reduir el sou dels
interins, és condemnar-los econòmicament i obligar-los a buscar feines per
complementar, inexistents en temps de crisi; que es perdran vocacions i
voluntats de fer be les coses, vaja, aquell compromís extraordinari que molt
del personal aporta sense remuneració, doncs no és inherent a la seva funció.
...pressupostos en educació: significa fer mal conscientment al
país; atacar col·lateralment a d’altres sectors com l’editorial, el del lleure,
el del transport escolar, ...; i significa,
sens cap dubte, fer mal a cada un dels milions de persones que hi estan
relacionades, amb el món educatiu, directa o indirectament.
Ens hem queixat per escrit, hem fet nombroses
concentracions i manifestacions, s’han fet masses vagues..., fins a on seran
capaços de tensar la corda?, fins a on volen que arribem? Com poden comprovar,
no estem adormits i som suficients per colpejar a on els pugui fer mal, no
aprofundeixin la ferida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada